Els secrets de Salomé
SALOMÉ
Richard Strauss
Liceu – 28 de juny 2009
Desangelada va ser la producció de Guy Joosten de Salomé. No m’atreveixo a dir que és una direcció dolenta, però tampoc puc dir que sigui una de bona i memorable. Elekra em va agradar. Si bé és cert que no feia falta que la filla d’Agamemnon no parés d’anar amunt i avall amb la destral abans d’hora, em vaig sentir realment immers en l’acció de l’obra. Malauradament, no ha succeït el mateix amb l’òpera anterior de Strauss.
Què ha fallat? Definitivament, no és cosa ni de l’historia –molt més atractiva que els romanços romàntics–, ni tampoc de la fascinant música de Strauss (ben dirigida per Boder) i encara menys pels dels cantants! Nina Stemme borda cada un dels rols que porta a casa nostra. És una dona de teatre, i es nota. La seva creació de la joveníssima princesa de Judea va transportar-nos des de l’ominós començament fins el terrorífic final de manera magistral des del punt de vista vocal com interpretatiu. Capta amb agudesa l’actitud adolescent –potser perquè en té alguns a casa? – i ho demostra a través de la forma del cant i de l’actuació. En Stemme veiem una Salomé atormentada que vacil·la de vegades, però al mateix temps mostra els fums d’una adolescent amb un reialme als seus peus.
Com en tot trastorn infantil, l’ambient familiar hi ha tingut molt a veure. I només cal donar una ullada al que té Salomé a casa per entendre que estigui mentalment desequilibrada. Una mare grassa, alcohòlica, patètica i ridícula entregada a tots els plaers i un padrastre violent però covard. Excel·lents, doncs, Jane Henschel i Robert Brubaker. No tant convençut estic de Mark Delavan, el seu Jochanaan el vaig trobar avorrit, sense ni la força ni la passió gairebé fanàtica que requereix el rol de Joan Baptista. I d’altre banda… tampoc puc entendre com Salomé es pot enamorar un home que més que semblar un profeta bíblic… sembla un professor gris d’escola privada britànica.
Què ens queda? La direcció d’escena. Entenc el punt de vista de Joosten, tot i que no el trobo original ja que tan sols es limita a fer explícit el que a l’obra és implícit: l’abús i l’incest. Salomé, evoluciona de noia a dona culminant l’obra amb la seva venjança cap a Herodes. D’acord! Cap problema… però li faltava cos al muntatge. Des del punt de vista estètic era molt pobre ja que no era minimalista, sinó simplement lleig, fred, sense personalitat, sense erotisme, poc original i poc pensat. Que era una caixa de sabates, vaja. L’estètica és molt important!!
D’altre banda, el moment de la dansa dels set vels, està mal resolt. És una bona idea que s’utilitzi aquest fragment com una venjança de Salomé al davant de tothom a través d’un vídeo voyeur casolà. Tanmateix, tot i la gravetat de la situació no vaig tenir en cap moment la sensació d’estar veient una escena violenta o agressiva. Cap sensació forta.
Una forma exemplar de fer una feina més aviat mediocre.
